| El País
Cuba, com ja es sabut, va ser una possessió de la corona espanyola fins l'any 1898, quan després de molts anys de reclamar autonomia i un millor tracte per part de la metròpoli, aquesta només responia amb guerres, presons i afusellaments. Varen optar per la independència i els Estats Units varen anar corrents a recolzar-la; i, després d'una curta i cruenta guerra, Espanya va perdre la colònia, la flota de guerra, moltes vides humanes i la moral col·lectiva durant dècades. Cuba va guanyar formalment la independència, però "de facto" va seguir sent una colònia extraoficial dels Estats Units.
A Cuba se li atribueix el mèrit d'haver construït el primer ferrocarril d'Espanya, encara que això cal matisar-ho una mica, quedaria més bé dir que Cuba és el segon territori del continent americà que va gaudir de ferrocarril, malgrat ser una colònia espanyola; ja que el Capità General Miguel Tacón, espanyol i màxima autoritat a l'illa, no va parar de posar entrebancs al criollo-cubà marqués de Villanueva, president de la “Junta de Fomento” i promotor del ferrocarril, per tal de fer prevaler els seus interessos personals sempre emmascarats amb suposades necessitats estratègiques de caire militar.
Òbviament, varen ser tècnics nord-americans i anglesos els que construïren el ferrocarril de L'Habana a Güines l'any 1837, 11 anys abans que el de Barcelona a Mataró, i, que pel que sembla encara continua en servei, això sí, amb només un tren al dia com la majoria de línies cubanes.
Ferrocarril i canya de sucre estan íntimament lligats a Cuba per les necessitats productives dels "ingenios" sucrers, principal riquesa del País fins fa pocs anys, aquesta situació va permetre que a l'illa esdevingués una potència ferroviària amb quasi 18.000 km de ferrocarril en funcionament en el seu moment més àlgid, als anys quaranta del segle XX. Aquestes xifres ens porten a un inèdit i sorprenent record mundial, Cuba ha estat el país amb més densitat de xarxa ferroviària del món!.
Les dades son eloqüents:
Cuba: 0,16 km ferrocarril / km2
Suïssa: 0,12 km ferrocarril / km2
Espanya: 0,03 km ferrocarril / km2
Malauradament ja no queda gran cosa dels més de 12.000 km de l'enorme xarxa de ferrocarrils industrials de les centrals sucreres (CAI), perquè aquest sector productiu es va ensorrar amb la caiguda del mercat de la URSS, però s'ha conservat molta part del patrimoni ferroviari, prop de 200 locomotores de vapor preservades i declarades patrimoni cultural de Cuba, moltes d'elles estan en ordre de marxa i tenen un futur engrescador amb projectes de trens turístics.
A Cuba hi ha el règim polític que hi ha i no cal fer-ne més comentaris, però Cuba pateix des de fa 65 anys un bloqueig comercial inhumà que ofega la població i l'economia, i que només està justificat per la rebequeria dels Estats Units en perdre la seva primera colònia. Hi ha l'estereotip, fals com tots, de què els cubans són gent indolent i poc amiga de treballar, però la realitat és que un grup d'afeccionats dirigits per Raul Abreu i moguts per l'estimació al ferrocarril i al seu patrimoni han aconseguit restaurar 40 d'aquestes màquines a la “Oficina del historiador de la Habana”. Després d'aquesta dada espero que a casa nostre comencin a caure cares de vergonya.
Les "Cagney bros"
Els Estats Units són el referent dels negocis i dels emprenedors, els germans Cagney emigrants d'origen irlandès van veure que hi havia negoci amb els trens recreatius, varen fundar la seva empresa a Nova York a finals del segle XIX i durant uns cinquanta anys van fabricar prop de 1300 locomotores i la resta de material necessari, per a ferrocarrils recreatius bàsicament destinats a zoològics i parcs d'atraccions. El model més popular va ser el model "D" una rèplica de la locomotora "NewYork Central" núm. 999, una de les més "perfomantes" de l'època; la "D" era una màquina de 15" de galga sòlida i fàcil de mantenir; encara se'n conserven moltes i van molt buscades pels col·leccionistes, als Estats Units hi ha una empresa especialista en restaurar-ne i també en construir-ne rèpliques.
A Barcelona en varen funcionar dues al "Saturno Park" (1911-1926), un parc d'atraccions per a la gent "chic" de l'època, el que ara en diríem "pijos". Estava al parc de la Ciutadella davant del que actualment és el nostre Parlament. Diuen que estava envoltat d'una tanca molt alta perquè el "populatxo" no tafanegés, però la quitxalla mirava per les escletxes i es delia en sentir passar el trenet i ensumar la seva flaire.
La foto
L' Havana any 1981, estem, quasi segur, al parc zoològic, la Cagney núm. 26, una mica atrotinada però a punt de marxa, fa pressió; cuiden d'ella dos personatges que talment semblen escapats d'un relat de Hemingway. La inscripció del tender ens diu una mica de que va la cosa “ 1er Tren Congreso del PCC (Partido Comunista de Cuba)”; mentre, ensumem el voluptuós perfum de la vegetació tropical barrejada amb la ferum del carbó, i si parem atenció fins i tot captarem la flaire d'un "habano" autèntic; però no ens deixem el so, al fons, amarant-ho tot, escoltàrem el verb encès i vehement del "Comadante en Jefe" etzibant un discurs de més de set hores a la pacient i soferta ciutadania de l'illa. |
