| D'ací poc més de dos anys en farà cinquanta d'un dels fets més vergonyosos de la nostra història ferroviària: la clausura del servei del tren d'Olot, una decisió presa lluny del Territori, contra el Territori i sense cap possibilitat de que el Territori hi pogués fer res, perquè no eren temps que es pogués fer res. Hi havia seriosos estudis que recomanaven la millora del ferrocarril unificant-lo amb la línia de Sant Feliu de Guíxols, cosa que hagués portat a tenir un eix ferroviari mar-muntanya i una xarxa eficient de rodalies a Girona, no la paròdia que ara han muntat entre la Conselleria i la Renfe, malgrat això en els despatxos de Madrid la decisió ja estava presa; vivíem dins dels Planes de Desarrollo i calia acontentar al Banc Mundial, que era qui esquitxava els diners, sempre i quan afavorissin els interessos econòmics nord-americans i per tant els de la indústria automobilística i petroliera.
Ja feia uns quants anys que la Companyia del Ferrocarril d'Olot a Girona havia anat a parar a mans de la Funerària Ferroviària Estatal coneguda per FEVE, però abans la companyia d'automòbils de línia TEISA s'havia quedat a preu de ganga les accions de l'antiga empresa ferroviària, el que li donava dret a realitzar el transport per carretera amb el mateix recorregut; no deixava de ser sorprenent que en els bitllets d'autobús hi figures “Compañia del ferrocarril de Olot a Gerona”, ferrocarril al que feia directament la competència. FEVE no va fer res per modernitzar, ni tant sols per mantenir en condicions, la línia; temps enrere l'Estat havia fet una comanda d'automotors diesel Ferrostahl, al Tren d'Olot n'hi tocaven tres però només en va tenir dos, perquè aquestes coses ja passaven seixanta anys enrere. Dels moderns i bonics que eren la gent els va batejar com els TAF, però com que en faltava un, una part del servei es va seguir fent amb vapor i cotxes de fusta, gràcies això tenim la foto del més.
Un cop suprimit el servei FEVE va arreplegar a cuita corrents els dos automotors per portar-los a la línia del Ferrol a Gijón, que no va ser inaugurada fins l'any 1972 per un atrotinat “caudillo”, que cofoi entrava triomfant al seu poble dalt d'un cotxe-saló de fireta que li varen fer ad hoc. La resta de vehicles no tingué tanta sort, quasi tot va ser desballestat ràpidament al igual que les vies, malgrat tot s'han conservat algunes locomotores de forma més o menys precària; per decència, o com diria un cursi, per si hi ha senyores, no vull dir el que penso sobre com ha acabat la locomotora 22, que tants esforços va costar restaurar i posar en marxa.
Tancada la línia de seguida va quedar tot abandonat i ple d'herbotes, però al cap d'uns anys es va posar de moda com a Via Verda, i ara neta i reparada la traça, hi passa molta més gent de la que mai havia portat el tren d'Olot, qui ho havia de dir!. Paral·lelament la majoria d'estacions que s'havien revertit als municipis, es van anar restaurant per a usos socials i turístics de la Via Verda, excepte la de Bescanó que va quedar abandonada i la de Bonmatí, el poble amb el nom més bonic de Catalunya, que ara es un cau d'okupes. A Bescanó, però, han passat algunes coses excepcionals amb la seva estació, d'aquelles coses que poden arribar a tenir ressò mundial, a ser virals com es diu ara; resulta que el tren d'Olot és l'únic ferrocarril del món on s'ha construït una nova estació de tren, després de portar quasi cinquanta anys clausurat, i sense cap perspectiva de reobrir-lo; ho explicarem.
A l' alcalde d'aquesta localitat del Gironès, que ho deu haver fet bé perquè ha durat vint-i-vuit anys al càrrec, l'edifici de l'antiga estació li feia nosa pels seus plans urbanístics; cap problema es mana tirar-la a terra, però hi ha l'inconvenient de que està catalogat com bé d'interès cultural, menys problema, es descataloga, que per això ja portem uns quants anys d'ofici; però sorgeix un imprevist, la gent se li rebota i es recullen 1.700 firmes en contra, que no es poca cosa en una localitat de 4.800 habitants, i la cosa se li comença a complicar; el tip de riure es va estenent més enllà de l'àmbit local, i apareixen periodistes i televisions, que van fent preguntes; el risc és massa alt, i es deixa passar un temps abans d'enderrocar-la; aleshores per acontentar als descontents i tranquil·litzar la mala consciència, es mana aixecar a l'altre cantó de la via, una rèplica de la vella estació, que no conté cap element significatiu de l'antiga, i que serveix no se sap ben bé perquè, però que queda bufó amb el seu aspecte de Poble Espanyol de nyigui-nyogui.
La imatge.-
Malgrat l'infecta estat de la carretera d'Olot a Girona per Amer, el grup d'aficionats britànics que va perseguir el tren a vapor a bord d'un llampant Bentley, un “buga” que deuria causar sensació per la contrada, no va tenir cap problema per fer-li un munt d'imatges durant el seu recorregut. Aquí el veiem passant el pont de la riera de Sant Pere on fa l'aiguabarreig amb el Ter, poc abans d'arribar a Bonmatí. Any 1965. |
