I el tramvia es tanca a principis del mes de febrer, aleshores comença el rebombori i es donen unes justificacions febles i poc convincents. La primera que si no era segur, què vol dir això, que hi havia algun perill o risc important per les persones? Si això era així no s'havia d'esperar uns dies a suprimir el servei, s'hagués hagut de fer immediatament, o corregir les suposades deficiències mai concretades ni explicades; en tot cas l'actuació de la Direcció de TMB es pot considerar esbiaixada i impròpia d'una empresa que te la responsabilitat de transportar persones.

La segona potser afina una mica més, el tramvia malgrat ser una icona de la ciutat durant més de cent anys, malgrat anar ple de gom a gom els dies que circulava, i d'haver estat l'únic referent tramviari a Barcelona, després de la supressió d'una de les xarxes més importants del sud d'Europa, feia nosa; a qui? doncs als cotxes, al poderós lobby del cotxe de Barcelona que va des del gabinet d'estudis del RACC, passant per la secció de cartes al director del diari de referència de la ciutat i acabant pels usuaris dels tots terrenys que freqüenten els barris alts de la ciutat; tots ells tenen en comú que el principal és facilitar la mobilitat del vehicle privat a la ciutat, i el tramvia, evidentment, la dificulta ja sigui a la Diagonal o a l'avinguda del Tibidabo. Han dit que la supressió serà provisional i que el tramvia serà reposat aviat, variant, sembla, la ubicació de les vies. Res d'això estava a cap programa electoral, no hi ha projecte, no hi ha pressupost i tampoc calendari de les obres, tot plegat fa mal pensar de les verdaderes intencions de TMB i de l'Ajuntamet del qui depèn. En tot cas la resposta de tots aquells que apreciem el Tramvia Blau i la resta de coses que són com el Tramvia Blau, hauria de ser ferma i convincent:

Demanem a tots els grups polítics municipals de l'Ajuntament de Barcelona que es posicionin i diguin en els seus programes electorals què pensen fer i quins projectes tenen respecte el futur del Tramvia Blau.

Demanem a la direcció de TMB quins plans de manteniment i preservació ha dissenyat per a les actuals instal·lacions i tramvies, tenint en conte la fragilitat i vulnerabilitat d'aquests centenaris vehicles i el seu alt valor patrimonial, sobretot si tenim en conte els deficients antecedents que arrossega aquesta empresa en tot pel que fa el referent a la conservació del seu Patrimoni Històric.

Però la foto del mes no serà del Tramvia Blau, perquè prefereixo que cada un en guardi el seu propi record, perquè si torna mai serà el mateix que era, amo i senyor de l'avinguda del Tibidabo mentre recordava el codi de circulació als automobilistes ignorants, i també perquè mai he entès per quin motiu llueix l'escut de la Barcelona franquista a la seva testera. La foto del mes està feta ja fa uns anys i una mica lluny, a més de dos mil quilometres, en una ciutat que els afeccionats al vapor coneixen força bé, Halberstadt la capital i porta d'entrada del país del Harz, el darrer santuari de la tracció vapor a la nostra Europa. A Halberstadt hi ha tramvies des de la mateixa època que el Tramvia Blau, i en tot aquest temps mai han deixat de circular, ni tant sols durant la II GM quan coneguda per la RAF i la USAF l'existència a la ciutat de la fàbrica on es construïen les ales dels bombarders Junjers-Jumo 88, van arrasar les fàbriques i de pas la ciutat. Els plans quinquennals de la URSS per a les zones ocupades varen acabar de fer la resta, i a l'any 1984, quan la vaig visitar per primera vegada, el casc antic era una zona desolada on només restaven en peu les poques cases que havien resistit els bombardejos, moltes mig enrunades i la majoria abandonades, ja que la població l'havien traslladat a la perifèria; restaven, això sí, els antics carrers enllambordats però sense cases per on hi circulaven els tramvies fantasmes que buits travessaven el casc antic de la ciutat.

A la imatge veiem un tramvia del tipus Ghota, habitual a l'antiga DDR, com travessa el casc antic de Halberstadt envoltat de les runes provocades pel bombardejos quaranta anys enrere!; malgrat estar presa a mig matí d'un dia laborable només hi dos passatgers al tramvia, que circula sense tenir cap, cap! problema amb el transit rodat. Avui dia tot ha canviat, la ciutat ha estat reconstruïda i ja no queda cap rastre de la seva destrucció, però els tramvies segueixen circulant exactament per el mateix lloc que ho han fet sempre.