Els personatges principals:
Una parella gran amb una noia jove i elegant. Tot fa suposar que es tracta d'un matrimoni amb la seva filla, ja que els seus trets s'assemblen molt als de la seva  mare. Son gent de bona posició a jutjar per com van vestits, però no en sabem res més, ni qui son, ni si anaven o venien de viatge, o be si van anar a l'estació a esperar algú.

El personatge secundari:
A segon terme un guàrdia civil, més aviat esquifit, es recolza amb un màuser excedent de la guerra de Cuba quasi tan alt com ell, mentre contempla, amb cara de pocs amics, l'escena.

Al fons:
La màquina MZA 1402 del dipòsit de Vilanova i la Geltrú a punt per sortir en cap d'un tren, destaquem el cabàs penjat del tender que servia per mantenir fresca i neta la beguda i las vitualles.

On som?:
Amb tota seguretat a l'estació de França de Barcelona, l'orientació de la llum, la via en corba i les rajoles del paviment son detalls quasi definitius per certificar-ho.

Quan es va fer?
Analitzarem els diversos elements que ens poden ajudar a datar-la:

La màquina.- La MZA 1402 va entrar en servei l'any 1920, la retolació que porta és la MZA, la qual va subsistir fins a mitjans dels anys quaranta; encara que la RENFE es fundà el 1941 les retolacions antigues van sobreviure uns quants anys més.

L'estació de França.- Es va acabar el 1928 per tant la imatge es posterior a aquesta dada.

La roba.-  El senyor porta un vestit intemporal que pot anar dels anys 20 als 50, la senyora gran  va manifestament passada de moda, i el vestit de la noia es veu elegant però no permet ubicar-ne l'època, el fet que no porti barret fa suposar que estem entre els anys 30 i 40, malauradament no veiem la llargada del vestit que ens podria donar algun detall més.

El Guardia Civil.- Pot ser un element important per datar la foto, sembla que porti botes altes o polaines, una cosa no massa corrent. Com que hi ha bons historiadors militars, és un tema que encara hem d'aprofundir.

La llum.- Els personatges principals estan ben il·luminats, reben de cara una llum difusa però potent que no prové de cap flash, ja que no hi cap ombra contrastada, a més a aquella època els flashos no estaven a l'abast dels afeccionats. És aquesta llum zenital la que crea desconcert, com és ben sabut l'estació de França era, abans de la reforma del 92, un lloc fosc, trist i gris. Com s'explica doncs aquesta llum?

Bé, la resposta està en que gracies a la Aeronàutica Militar Italiana, una “ONG” de Mussolini dedicada a reurbanitzar Barcelona a base de bombardejos, l'estació de França es va quedar sense coberta, de fet es va desmuntar per evitar mals majors, i aquesta situació va durar encara uns quants anys més. Tot això explica la il·luminació suau i encaixa amb tots els altres elements de la composició, per tant considero versemblant que la imatge fos presa a principi dels anys quaranta, un temps en que viatjar era un fet totalment extraordinari.