cat esp eng
TREN DE PALAU - EL MES PETIT DELS TRENS GRANS
 
 
INICI QUÈ ÉS ? QUI SOM ? ON ESTEM?  
 
 
PORTADA
50 anys sense el Tren d'Olot
Alarma vermella
Alcaldades al tren d'Olot
Ara fa quaranta anys
Automoció Heroica
Aviació Casolana.
CANFRANC: Ven-te la casa i ....
Ciris i tramvies per la Bonanova.
De fires i trens de la bruixa.
De Fotògrafs i Fotografies.
Duros a quatre pessetes.
El "Balilla" espera l'Asland. 1956
El furgó de la Minero i la ...
El Mallorca, el darrer vapor.
El nostre cremallera.
Els altres trens nostres.
3970/71 El supervivent
Embolics i disvarats al Corredor
Excursió a Sant Miquel del Fai ...
Histories de tramvies i carrers
La brigada de Caldetes
La grossa va tocar a Bilbao
La “Maffei” a la fira de l´intercanvi, ..
Les altres alemanyes
Madrid: Villa, Corte i Metro
Manolo i l'afició
Noves i antigues paradoxes
Retrat de Família amb guardia ...
Sant Pol: Veles i fums, barques i ...
Sants: el nyap del caixó.
Taronges, tramuntanes i el ...
Tramvies per la Diagonal
Transbort a Picamoixons
Trens de guerra.
Un antic i enigmàtic anunci.
Un dels nostres al Carib.
Un Frankestein a la Costa Brava
maffei 1957
LA “MAFFEI” A LA FIRA DE L'INTERCANVI, ANY 1957
Les “Maffei” del TBF són unes màquines catalanes construïdes expressament per a les rodalies de Barcelona (xarxa TBF/MSA) on van rebre la numeració 620 a 641; dissenyades per Anton Hammel cap de projectes de Maffei; s´inspiren amb les 1-3-1 T série VI b del FC de l´estat de Baden, que les va encarregar per la línia de muntanya dita de l´Hollëntal a la Selva Negra. Són 22 exemplars de rodatge 2-3-2 T, simple expanssió i vapor saturat que donaven 912 CV de potència i una velocitat màxima de 80 km/h, que dit de pas només es podia aconseguir a comptats indrets. Se´n van fer dues sèries, una l´any 1903 (12) i l´altra el 1911 (10), com que de seguida van veure que havien fet curt, les de segona sèrie tenien el tanc d´aigua més gran.

Van ser de les primeres màquines amb cara i ulls, fins aleshores els trens anaven remolcats per andròmines de tot tipus que amb prou feines aconseguíen els 50 km/h, i la gent atapeïda dins de capses de cerilles rodants rebent batzucades per tot arreu. Amb les “Maffei” arrivaren també  els cotxes “Saint Denis” de bogies, caixa de fusta i bastidor metàl.lic, còmodes i segurs; començavem a tenir un ferrocarril decent. 

Cap els anys vint comencen a ser substituïdes per les 2-4-2 T 1600, més potents i més ràpides, aleshores les « Maffei » es dispersen per diversos dipósits, durant molt temps segueixen sent unes màquines útils per a trajectes curts, sobretot on no hi ha placa per invertir el sentit de marxa. Se´n fuelitzaren tres que van fer servei fins el 1970 a Lleida, on tenien assignat el tren denominat « La burreta » de Selgua a Barbastre, una espècie de carrilet de via ampla que corria a 20 km/h per sobre uns ferros que temps enrrera havien estat carrils. Les desferraren l´any 1971, la col.lecció del Museu de Vilanova es va fer el 1972, com tantes vegades no es va arribar a temps de salvar-ne cap.

Un dels lots es va quedar a Madrid per cobrir els seus  minsos serveis de rodalies entre Atocha i Getafe-Badajoz, 9 seveis diaris, poca cosa comparats amb els 33 trens entre Barcelona i Mataró al mateix  any 1957. La màquina de l´imatge, la 232 0211, és una d´aquestes de Madrid-Cerro Negro, a les cuals els hi van afegir unes  tosques xapes de forma barruera per tal d´agrandir la capacitat de la carbonera, però que van desgraciar totalment la seva elegant estètica. Les planxes que maltapen les finestres de la cabina acaben de donar-li aquest aspecte decrèpit i desmanegat.

¿On som?

Quasi segur a la rodalia de Madrid, possiblement a un dels dos Villaverdes (Alto o Bajo) o potser a Getafe.

I sobretot, ¿què està passant?

Al voltant de la màquina s´hi veu un grup de dones amb senzilles robes d´anar per casa, totes proveïdes de gibrells o gerres esperant amb atenció quelcom de la locomotora, evidenment la locomotora no donarà res, però els seus maquinistes sí, un producte de luxe, un petit tresor que no sempre es pot aconseguir, quelcom que per unes hores les lliberarà dels dolórosos penellons, de desfer-se els genolls a la vora del riu, o de
trencar-se l´esquena picant la roba al safareig, ¡Aigua calenta!, per fer una bona bugada. Però res és a canvi de res, tota l´operació es una petita fira de l´intercanvi; l´aigua calenta s´extreu del sobreeixidor de l´injector, no deixa de ser laboriós i una mica lent, s´ha d´anar cebant i descebant l´injector cada cop que s´omple un cossi, ¿i a canvi de què?, doncs d´una mica de tot, un parell d´ous, unes patates, verdures de l´hort, fins i tot algunes “morcillas” casolanes; amb això la parella de la màquina passaba una bona estona de xerinola i s´asegurava el tec per uns quants àpats. Eren temps d´intercanvis, hi havia pocs diners i s´havia de compartir el que es podia.

L´afeccionat, se suposa britànic, que va fer la foto és digne d´elogi, es deuria quedar bocabadat amb l´escena, arriba el tren amb una màquina de brocanter i de cop una munió de dones, la majoria ferroviaries, s´hi atansa, l´envolta i espera ordenadament el torn de repartiment d´aigua, sensatament va jutjar que calia inmortalitzar el moment. 57 anys després li donem les sinceres gràcies, ja que l´història és coneguda i forma part de l´imaginari ferroviari, però a ningú d´aquí se li hagués ocurregut documentar-ho gràficament.

Negatiu B/N de 35mm tractat digitalment del FIVV  (Fons d´imatge Valero Vilaginés)
---->>> portada
 
 
www.trendepalau.cat
tren@trendepalau.cat
 
 
Associació Cultural d'Amics del Ferrocarril - Tren de Palau
Casa de cultura "Can Cortès"
Camí Reial, 56
08184 - Palau-solità i Plegamans - Barcelona
Nota Legal