| Una vista inèdita d'un dels nostres trens oblidats, feta al maig del 1956 per un fotògraf aficionat de bon nivell, que anotava la càmera emprada a la carpeta dels negatius, en aquest cas es tracta d'una Zeiss Ikon Contaflex, una bona càmera per l'època, que no estava pas a l'abast de tothom.
L'escenari, on som?
Al Berguedà a la vall del Alt Llobregat, als peus del Pirineu, a uns 140 km de Barcelona, però a més de 7 hores de tren i anant-hi amb cotxe a més de 4, jugant-te la pell per carreteres infernals. El lloc és a la carretera de Guardiola a la Pobla de Lillet, entre Riutort i la Pobla, la foto mira cap a Guardiola d'on ve el tren.
Sembla que acabava de fer una tempesta de maig, els núvols es desfan, quedant els bassals a la carretera de terra, i l'aire fresquet condensa el baf de l'escapament tot donant una gran prestància a la imatge.
Els protagonistes:
1.- El tren de l´Asland.
Un superb carrilet de només 60 cm de galga. Se'l veu pinxo, ben posat, i gens destartalat en comparació de les ruïnes d'altres carrilets que van caure en mans de FEVE; no en va era d'una empresa privada, l´Asland, de la família Güell que tallava el bacallà en aquestes contrades, i que va muntar la primera fàbrica de ciment Portland al Clot del Moro amb forns rotatius nord-americans. El tren era el seu cordó umbilical amb la civilització, el varen fer ben fet i així el van mantenir durant la seva existència fins el 1963, que va plegar.
Hi veiem una de les 4 màquines Orestein & Koppel, sèrie 11 a 14, unes 0-2-0T petites, de nomes 50 CV, però decidides i rabioses. Remolca el tren mixt núm. 18 que sortia de Guardiola a les 16:30 i arribava al Clot del Moro a les 17:25 h., una velocitat comercial d'uns 15 km/h, que deuria arribar a unes màximes de la vora 30 km/h, gens malament per una via de 60 cm. A la cua va l'únic cotxe de viatgers amb el seva peculiar coberta de quiosc de begudes.
No hi gaires imatges d'aquest ferrocarril, per què va morir abans que naixés l'afició a casa nostre, tan sols alguns britànics el varen fotografiar de resquitllada. Només el freqüentava la gent de la comarca i alguns excursionistes intrèpids que es meravellaven de que cada cop el tren era més petit.
2.- El “Balilla”
Un Fiat model “Balilla” de 20 CV de l'any 1933, berlina de 4 portes i matrícula de Valladolid VA3365, se suposa que propietat del nostre fotògraf desconegut. Els “Balilla” van ser uns cotxes famosos i resistents, venien a ser l'equivalent italià del Volskwagen alemany, uns vehicles destinats a motoritzar les classes populars, de fet se'l considera l'antecessor del “600”.
Durant els anys de l'autarquia quasi tot el parc motor del nostre país eren vehicles adquirits abans de la guerra que s'aprofitaven i reaprofitaven d'una forma semblant al que ara es fa a Cuba; el que veiem aquí surt a moltes més imatges, va voltar per tota la península ibèrica, i a França se'l veu pels Alps i fins hi tot a París. Que valents que eren abans!
Els nostres desconeguts amics per algun motiu van parar el bell mig de la carretera, van esperar que passés el carrilet i li varen fer una foto sensacional i inèdita, els hi agrairem per sempre. |
