BBLC
logotrenpalau BBC
/ /
BHS
TREN de PALAU EL MES PETIT DELS TRENS GRANS
BHS
 
 
BHS
BTR BTR BTR BTR
BHS
 
 
Portada
Alarma vermella
Ara fa quaranta anys
Automoció Heroica
Aviació Casolana.
CANFRANC: Ven-te la casa i ....
Ciris i tramvies per la Bonanova.
De fires i trens de la bruixa.
De Fotògrafs i Fotografies.
Duros a quatre pessetes.
El "Balilla" espera l'Asland. 1956
El furgó de la Minero i la cartera de ...
El Mallorca, el darrer vapor.
El nostre cremallera.
Els altres trens nostres.
Excursió a Sant Miquel del Fai amb ...
La brigada de Caldetes
La grossa va tocar a Bilbao
La “Maffei” a la fira de l´intercanvi, ...
Les altres alemanyes
Madrid: Villa, Corte i Metro
Manolo i l'afició
Noves i antigues paradoxes
Retrat de Família amb guardia Civil ...
Sant Pol: Veles i fums, barques i trens
Sants: el nyap del caixó.
Tramvies per la Diagonal
Transbort a Picamoixons
Trens de guerra.
Un antic i enigmàtic anunci.
Un dels nostres al Carib.
Un Frankestein a la Costa Brava
 
bblc
Un antic i enigmàtic anunci.
Llegir un text imprès en la nostra llengua pot semblar un fet normal i corrent, però no sempre ha estat així, si fos per alguns, de la nostra llengua només se’n conservarien llibres vells de pàgines groguenques i ratades. Afortunadament el català no ha corregut la sort de l'occità, del genovès, o del venecià i de tantes altres, i no perquè no ho hagin intentat i ho segueixin intentant, sinó perquè pura i simplement no ens hem deixat.

L'any 1966 va veure la llum el setmanari Tele/Estel, la primera publicació periòdica integrament en llengua catalana que sorgia fora del paraigües protector de l'Església Catòlica. Anys abans, al 1939, les llibreries catalanes varen tenir que desfer-se a corre-cuita de totes les publicacions escrites en català, encara que fossin llibres infantils o de receptes de cuina; tot era cremat o trinxat per paper vell sota l'estricta vigilància de les autoritats del “Nuevo Régimen”. El català passava a ser "dialecto vernáculo" i només es podia emprar dins de l'àmbit domèstic; però no se’n van sortir, i a poc a poc es varen anar convencent de que no se’n sortirien, fins i tot cap al final del Règim un esperpèntic ministre es va posar una barretina i va dir "bon dia" en català a la sorpresa, i una mica espantada, concurrència.

Tele/Estel estava editat per la mateixa editorial del diari Tele/Expres ja desaparegut; dirigia el setmanari un periodista de prestigi, Sempronio, cronista oficial de la ciutat de Barcelona i per tant ben considerat per les autoritats, malgrat que bastants dels que hi col•laboraven tenien fitxa policial oberta. Òbviament hi estava vetada qualsevol tipus de política, i les reivindicacions ciutadanes i lingüístiques, malgrat això va ser un vehicle per donar a conèixer la cultura en el temps de la “gauche divine”, hi sortia una mica de tot, tradicions, folklore, art i tot allò que fa referència als nostres signes d'identitat; també s’hi escrivia de trens, es sorprenent però s’hi escrivia de trens, uns bons i ben documentats reportatges sobre els nostres carrilets que anaven desapareixent, i en recordo un de molt interessant sobre els Talgo d'ample variable que s'anaven a posar en servei cap a Ginebra. Tot això em porta a pensar en la pobresa lingüística de la premsa especialitzada en el món del ferrocarril, tret dels butlletins d'algunes associacions d'afeccionats i alguns blocs digitals, el català està totalment absent en la publicacionsimpreses, malgrat que varies estan editades a Catalunya; el cas més flagrant és el de la revista "Carril" degana d'aquestes publicacions, orgue de l´AAFCB, i on al català ni se l'espera, l'argument que sempre han fet servir és una mica ranci: "és que així arribem a la resta de l'estat", bé, per aquesta regla de tres hauríem de fer el que ja es fa, que és fer servir l'anglès per a tot.

Tele/Estel no va durar gaires anys, li tenien l'ull a sobre i aprofitant la repressió que es va generar pels anomenats judicis de Burgos, la varen clausurar el 1969 i tancar definitivament el 1970, però va fer una gran feina, va marcar camí i va obrir moltes escletxes.

Al núm.102 del 28 de juny de 1968 hi troben quelcom sorprenent, la portada està dedicada a la cantant Salomé que havia de cantar en català a Polònia al festival de l'Eurovisió, però no ho va fer, perquè això era massa en els temps de "espeinuanpoin - lepanyanpuan" i finalment hi van enviar la Massiel que va guanyar amb el “La-La-La”; però no és la carrincloneria del festival de l'Eurovisió, aleshores molt més popular que ara, el que ens interessa, sinó la contraportada del mateix número, on a tota plana hi ha un espectacular i sorprenent anunci de la RENFE en ¡català!. En faig una transcripció literal:

Sigui benvingut al seu tren particular.
Un equip nombrós de tècnics, operaris i servidors de la RENFE, invisibles fins a cert punt als seus ulls, estan contents de poder-li donar la benvinguda.
Ells viuen i treballen per tal d'oferir SEGURETAT, COMODITAT i RAPIDESA al viatger. Satisfer-lo és l'objectiu més important de la seva activitat. Per això durant el seu viatge (la RENFE li atansa tots el horitzons d'Espanya) estarà tan ben atès, com si fos vostè el viatger afortunat del seu tren particular.
Per les seves vacances compti amb la RENFE.

"RED NACIONAL DE LOS FERROCARRILES ESPAÑOLES"

Hi ha el logotip de Renfe de la Televisió, el d'abans de la galeta amb les sagetes..

Ve il•lustrat amb una foto promocional del any de la "quica" on una família (senyora amb barret) puja al cotxe 1606 (fabricat abans de la guerra civil per la Cia. del NORTE) sota l'atenta mirada d'un ferroviari amb gorra de plat. També hi ha un dibuix on es veu una màquina 7600, aquelles a les què els ferroviaris anomenem franceses o formigoneres, remolcant un llarg exprés, que molt bé podria ser el "Sevillano", que sempre anava de gom a gom i que no necessitava cap promoció.

No he aconseguit esbrinar mai res de la gènesi d'aquest anunci, el qual, pel que jo sé, només es va publicar una vegada. També és un misteri el que deuria passar després, ¿Com deuria ser el "chorreo"? ¿Fins on es deuria sentir? ¿Va volar algun cap?, o potser a Madrid ni tant sols se’n van adonar de que una empresa estatal posava publicitat a una revista fàcilment catalogable com a "nido de rojo-separatistas".

El cert és que no te res a veure amb la publicitat oficial de la Renfe de l'època on les imatges eren de trens moderns com els TER o els TALGO, i tendien a promocionar llocs turístics d'Espanya. El text recorda més un anunci d'Iberia que s'encapçalava: "Donde solo el avión recibe más atenciones que Vd." i, evidentment, està a les antípodes del servei que donava la Renfe en aquells temps.

Agrairia que si algú pot aportar més informació ho fes perquè el tema s'ho val, de moment custodiem com un tresor l'exemplar 102 de Tele/Estel que ja grogueja una mica i destil•la una suau flaire a paper vell.

Document propietat del FIVV (Fons d'imatge Valero Vilaginés)
--->>> portada
bblc bblc bblc
 
 
www.trendepalau.cat
tren@trendepalau.cat
 
 
Casa de cultura "Can Cortès"
Camí Reial, 56
08184 - Palau-solità i Plegamans
El Vallès Occidental - CATALUNYA - Spain
Estatuts
Reglament de Regim Intern
Reglament de Circulació
Nota Legal
bblc bblc bblc