cat esp eng
TREN DE PALAU - EL MES PETIT DELS TRENS GRANS
 
 
INICI QUÈ ÉS ? QUI SOM ? ON ESTEM?  
 
 
PORTADA
Alarma vermella
Alcaldades al tren d'Olot
Ara fa quaranta anys
Automoció Heroica
Aviació Casolana.
CANFRANC: Ven-te la casa i ....
Ciris i tramvies per la Bonanova.
De fires i trens de la bruixa.
De Fotògrafs i Fotografies.
Duros a quatre pessetes.
El "Balilla" espera l'Asland. 1956
El furgó de la Minero i la ...
El Mallorca, el darrer vapor.
El nostre cremallera.
Els altres trens nostres.
Excursió a Sant Miquel del Fai ...
La brigada de Caldetes
La grossa va tocar a Bilbao
La “Maffei” a la fira de l´intercanvi, ..
Les altres alemanyes
Madrid: Villa, Corte i Metro
Manolo i l'afició
Noves i antigues paradoxes
Retrat de Família amb guardia ...
Sant Pol: Veles i fums, barques i ...
Sants: el nyap del caixó.
Tramvies per la Diagonal
Transbort a Picamoixons
Trens de guerra.
Un antic i enigmàtic anunci.
Un dels nostres al Carib.
Un Frankestein a la Costa Brava
DUROS A QUATRE PESSETES
Ja fa molt temps en un "Mercat de Calaf", uns festivals que organitzaven els agrupaments escoltes per tal de recollir diners per les vacances, hi havia una paradeta força curiosa que destacava sobre les altres més clàssiques, com el tir amb arc o els jocs de bitlles; "Duros a quatre pessetes" es llegia en un gran pancarta. Hi havia força gent fen cua i el primer que et trobaves era un taulell on, efectivament, entregaven quatre pessetes i els tornaven un duro. En aquest punt ja havies caigut al parany i no hi havia marxa enrere, la cua et portava a un primer taulell on previ pagament d'una pesseta et donaven un formulari per fer una sol•licitud, un cop omplerta te la visaven en un altre taulell i et costava un altre pesseta, amb la sol•licitud s'obtenia una autorització per tal d'aconseguir el permís definitiu, i a cada tràmit hi deixaves una pesseta. Al final de tot, el que havies aconseguit, després de mitja hora de cues i empentes, era un duro que t'havia costat deu pessetes.

Amb el pas dels temps ho he considerat cada cop més una instal•lació genial, d'aquelles que t'ensenyen per tota la vida; jo les faria obligatòries a tots els festivals infantils, perquè la quitxalla vagi tastant el que li espera durant la vida.

Pel que sembla els actuals gestors del que anomenem "Tren de La Pobla", no hi varen passar per aquesta instal•lació del duros a quatre pessetes del escoltes, i ara es troben amb una caixa de sorpreses que no sabem ni com, ni quan s'acabarà. Del que sí estem convençuts és de que caldrà seguir omplint formularis i per descomptat, posant-hi pessetes, o el que es porti ara.

Qui compraria una casa a la que no es pot entrar, perquè el terreny que hi dóna accés és del veí, i aquest no sempre està de bones?. Qui compraria un cotxe que no té permís de circulació i per tant no el pots matricular?. Qui contractaria un xofer que saps que no té el permís de conduir vàlid per les carreteres del veí, que és per on ha de passar?. Tot això i alguna cosa més és el que ens han portat els actuals gestors del tren de la Pobla, tots ells empleats o funcionaris d'una empresa pública i d'una Conselleria que estan encantats de conèixer-se. Aquesta vegada no cola el vell truc de carregar el "pitofi" a "Medrit", les normes són clares i no s'han canviat "ad-hoc", que el traspàs no va incloure el tram comú amb la XFIG de l'Adif, era ben clar; que a l'estat espanyol hi ha unes vint-i-set empreses amb homologació per operar trens de viatgers a la XFIG (algunes tant pintoresques com "Autocares La Sepulvedana"), i que FGC no la té i en canvi Eusko-Tren sí, també era conegut.

Mentrestant els trens nous de trinca, dels quals encara no en parlarem, morts de riure, i potser en el millor dels casos sortirien a passejar amb un maquinista des de Lleida, que s'hauria de canviar a Alcoletge, la primera parada. Valle-Inclán ho bordaria amb un dels seus "esperpentos".

La Imatge.-

La Baronia de Sant Oïsme és un agregat de Camarasa situat dalt d'un penya-segat sobre el Noguera Pallaresa, té una vista i perspectiva imponents i és un punt estratègic de primer ordre fortificat pels sarraïns per tal de barrar el pas de Terradets. Va passar per moltes mans, mores i cristianes quan cada un feia la guerra pel seu costat, en els temps que en diuen de la Reconquesta, però que en la realitat guerrejaven més els cristians entre sí que no pas contra el moros. Diu la llegenda que durant la guerra de Successió un capità borbònic hi va anar amb tropa amb intenció de cremar-lo, el va rebre de bones maneres la senyora del castell, una vídua de bon veure, que va entabanar al capità i quan ja estaven tots ben torrats els va foragitar de mala manera i no tornaren mai més; aquesta és la gent que ens fa falta.

El "ferrobús" que hi veiem va cap a La Pobla, procedeix de Barcelona i en arribar a Lleida ha canviat els comandaments de cabina i tot seguit ha sortit cap a La Pobla, perquè heu de saber que en un temps llunyà hi havia trens directes entre Barcelona i La Pobla de Segur, una cosa impossible actualment gràcies al garbell de disbarats que s'han fet.

Negatiu 35 mm B/N original de Jordi Valero Vilaginés. Any 1974 (FIVV).
--->>> portada
 
 
www.trendepalau.cat
tren@trendepalau.cat
 
 
Associació Cultural d'Amics del Ferrocarril - Tren de Palau
Casa de cultura "Can Cortès"
Camí Reial, 56
08184 - Palau-solità i Plegamans - Barcelona
Estatuts
Reglament de Regim Intern
Reglament de Circulació
Nota Legal