En 1887, la societat F.M.S.J. va passar a dependre de "Caminos de Hierro del Norte de España" i va començar a gestionar l'explotació de les seves línies. Entre elles el F.C. de Mollet a Caldes de Montbui. La propietat continuava sent de la S.C.G.C.
La crisi balneària afectava al ferrocarril i en 1891 la companyia va buscar diners per construir un camí de Sant Feliu de Codines a Sant Miquel del Fai per atraure més viatgers. amb la subscripció es va fer un camí de carro.
En desembre de 1894 es constitueix una societat denominada "Compañía de Ferrocarriles y Tranvías" (C.F.T.) amb un capital de 1.500.000 pessetes dividides en 3000 accions i el 1895 adquireix a la S.C.G.C. el F.C. de Mollet a Caldes de Montbui. Es transfereix la concessió el 1896.
La crisi balneària va arribar al punt més fort i el dèficit de la línia va portar a declarar a la C.F.T. una suspensió de pagaments i després de molts problemes es va arribar a un conveni judicial i la C.F.T. va continuar regint la línia. Es reformen els estatuts de la companyia i s'anomena un nou Consell d'Administració.
Llavors s'establí a Caldes de Montbui la "Compañía de Fomento de Obras y Construcciones" per explotar la pedrera granítica del Remei per tal de fer llambordes i pavimentar els carrers de Barcelona pels contractes que havia obtingut. Els transport d'aquest material es veia fantàstic i representaria grans beneficis.
En març de 1901, assumeix l'explotació la Companyia del Nord la C.F.T. qui denuncia el conveni d'explotació amb la Companyia del Nord i assumeix directament l'explotació de la línia, introduint diverses millores en el servei.
El 1905 es compren dues locomotores al Ferrocarril de Sarrià a Barcelona que van permetre assegurar la regularitat del servei i el 1908 es milloren les estacions i es substitueix la tanca de fusta de la carretera per una de ferro.
Carreras Candi aprofita el salt d'aigua de Sant Miquel del Fai per fer electricitat, segurament associada a "La Canadiense" i la pedrera tenia més de 300 treballadors, donant feina al ferrocarril. La vida del poble de Caldes de Montbui havia millorat.
Els fets de juliol de 1909 anul·len el servei de viatgers i les vagues de Sant Feliu de Codines causen una notable disminució en el transport de mercaderies. El transport majoritari doncs, era de pedra de les pedreres de F.O.C.S.A.
A partir del any 1910 es comença a treballar fort a la pedrera, es contracten de forma massiva obrers de Caldes i fins i tot venien de fora com murcians i aragonesos que treballaven com a picapedrers i un any més tard es compren sis vagons plataforma i es construeix un moll a l'estació de Caldes de Montbui.
El tren transporta grava, troncs i pals de fusta per construir les línies telefòniques i telegràfiques que es tallen als pobles de Moià i Castellterçol. El ferrocarril va proporcionar un transport fàcil. Aquest mateix any es van instal·lar bústies perquè el públic hi pogués tirar les cartes. |