tren de palau-solità i plegamans - el mes petit dels trens grans

La concessió es va concedir amb una subhasta feta el 13 de gener de 1864 al senyor Ramón Oños que va formar seguidament la "Compañía del Ferrocarril servido por fuerza animal de Mollet a Caldas de Montbuy".

Aquesta companyia es va crear amb un capital social de 4.000.000 de rals repartits en 2.000 accions. El Consell estava format per els senyors Pere Cabot amb 300 accions, Frederic de Salido amb 200 accions, Josep Vilanova amb 200 accions, Agustí Oms amb 150 accions i Ramón Oños amb 50 accions.

Es va fer una subhasta de la mà d'obra i del material de construcció per tota la línia a casa del representant de l'empresa i director de les obres del ferrocarril de Mollet a Caldes de Montbui. L'adjudicació es va concedir al senyor Joaquim Bronel amb la condició que l'explotació es poses en marxa en onze mesos.

Les obres van començar molt de presa seguint el marge esquerra de la carretera a Caldes de Montbui. Aviat es van anar retardant fins a quedar parades quan es portaven gastats 432.220 rals.

Més tard, es va saber, que les van parar els mateixos accionistes al veure que els costos augmentaven més del previst, principalment per la construcció dels ponts sobre els torrents de Bugarai i Riu Sec

Per causa d'aquesta aturada, es fa una nova subhasta sobre el projecte de 1862 i es publica a la Gaseta de l'Estat el 7 de juny de 1870. El nou concessionari quedaria obligat a construir un sistema de via econòmic i de tracció a vapor i la concessió seria per 99 anys.

Estació de Palau de Plegamans

Igualment estaria obligat a mantenir la carretera en bon estat i a fer el transport de la correspondència dels militars que el govern concedís l'ús dels banys de Caldes de Montbui. Pagar a l'anterior concessionari 43.222 escuts. Acabar les obres en 18 mesos. La concessió estava dotada de dues subvencions estatals de 174.000 escuts en forma d'avançaments reintegrables un cop entres el tren en funcionament a més de drets de duana per el material que s'hauria d'importar de països estrangers.

L'adjudicació d'aquesta subhasta, en ser l'únic que es va presentar, la va guanyar el senyor Agustí Oms i Novau de Barcelona.

Les obres en van iniciar en dos punts diferents a primers de setembre de 1972. Els treballs eren realitzats per l'empresa "Cecilio Oriol y Compañía".

Va esclatar la tercera Guerra Carlina i de nou les obres es van aturar. El Govern de la República va reconèixer el fet i va ampliar el terme concedit per posar la línia ferroviària en explotació.

El 25 de setembre de 1879, es va constituir la "Compañía del Ferrocarril de Mollet a Caldas" i el senyor Agustí Oms va aportar a la nova societat la concessió de la línia, estudis, obres realitzades, materials, etc. La transferència de la concessió a la nova companyia es va fer el 6 de febrer de 1880 per una "Real Orden".

Aquesta companyia tenia un capital social de 712.500 pessetes dividit en 1500 accions de 475 pessetes i es facultava el Consell d'Administració per emetre 3.000 obligacions al 3%, amortitzables en 89 anys.

Mentrestant les obres del ferrocarril avançaven amb 400 treballadors que feien l'explanació i les obres dels ponts del torrent Bugarai i del torrent Riusec.

La tercera Guerra Carlina va durar de l'any 1872 a 1875. A finals del juliol de 1873, els carlins estaven concentrats més amunt de Sant Feliu de Codines sota les ordres de Mossèn Galceran entre altres i van exigir a Caldes de Montbui que s'aixequessin amb ells contra el govern posant tots els homes en edat de lluitar. Els veïns de Caldes no ho van acceptar dons el poble era profundament liberal. El 29 i 30 de juliol els carlins van atacar Caldes de Montbui amb uns 5000 homes. Va haver una forta brega amb morts i ferits. Al final van arribar reforços de Granollers, Palau de Plegamans i Sabadell. Aquestes jornades del 29 i 30 de juliol van donar fama de liberal a la vila de Caldes de Montbui. Aquesta efemèrides fou commemorada durant molts anys.

El cost de les obres del pont sobre el torrent Bugarai va ser molt elevat al ser un terreny sorrenc que va obligar a fer uns fonaments molt més forts.
Això va ocasionar que el senyor Agustí Oms es suïcidés, es deia que les obres l'havien arruïnat.

A inicis del 1880 les principals obres de fàbrica estaven acabades igual que l'explanació. El F.C. de Barcelona a Granollers va modificar el traçat obligant a fer una via provisional.

L'Ajuntament de Caldes de Montbui declara al Sr. Agustí Oms fill adoptiu de la vila i donà el seu nom a un carrer projectat (encara per fer), el 29 de març de 1880. En l'acord es mencionava "per treure a la població de l'aïllament en què es trobava".

Pont del torrent Bugarai

Finalitzen la construcció de la línia el Maig de 1880,

Un tren va fer el primer recorregut amb gent de la companyia i de la divisió de ferrocarril de la província el dia 10 de juny. El personal ja feia uns quants dies que estava als llocs de treball. Sense pompa, el rector i altres clergues van beneir el ferrocarril el 12 de juliol i el dia 14 s'obria al públic i ja es venien bitllets per totes les estacions.

La inauguració oficial, fent-la coincidir amb el setè aniversari de la defensa de la vila contra els carlistes, es va fer el 30 de juliol amb solemnes funcions religioses. No es va convidar cap autoritat civil.

Es van fer dos dies de festa que van costar 4000 pessetes de les que l'Ajuntament de Caldes de Montbui en va posar 1000.

Tren de Mollet França a Mollet Nord

Els primers dies la gent anava a veure aquells artefactes que encara feien por a algunes persones. Alguns dels més vells que no havien sortit del poble deien que les màquines eren coses del dimoni i que portarien desgràcies. La majoria de la gent estava molt contenta.

El ferrocarril afectà a moltes persones que no tenien relació amb el ferrocarril, des dels representants de cada balneari que anaven a cercar possibles clients fins als pobres que demanaven caritat a l'entrada de l'estació

Els viatgers mes rics agafaven un cotxe de cavalls per anar als balnearis, els altres anaven a peu.

Estació de Mollet Nord

Aviat el tren va ser conegut com "El Calderí".

Igual que d'altres, el ferrocarril de Caldes era un tren veïnal i va contribuir especialment al progrés i a la riquesa de la comarca. Anar a Barcelona en tren substituint les antigues diligències era un luxe que permetia a les persones que no hi havien estat mai, potser una majoria, fer-hi alguna visita de la que en tornarien meravellats.

Tartana

continuar --> Els primers anys

12-04-2013

www.trendepalau.cat
tren@trendepalau.cat

Associació Cultural d'Amics del Ferrocarril - Tren de Palau
Casa de cultura "Can Cortès"
Camí Reial, 56
08184 - Palau-solità i Plegamans - Barcelona

Nota Legal