tren de palau-solità i plegamans - el mes petit dels trens grans

L'Ajuntament de Caldes de Montbui, en juliol de 1939, junt a altres ajuntaments de la comarca que es van afegir el 1940, va sol·licitar la reobertura de la línia i que fos explotada per l'Estat.

En gener de 1941, la antiga "Compañía de Ferrocarriles y Tranvías S.A." (C.F.T.) sol·licita la transformació de la concessió del F.C. Mollet Caldes en una concessió de tramvia.

Després, al mateix mes, s'aprova una llei que disposa l'explotació per part de l'Estat de les línies de via ampla, Això no va afectar a la del F.C. Mollet a Caldes de Montbui per trobar-se en curs de caducitat.

Es presenta el 7 de febrer de 1942 un projecte de transformació del ferrocarril a tramvia, consistint en la reconstrucció de la línia a més de comprar dos automotors diesel per efectuar el servei, amb un cost de 1.261.626 pessetes.

La via per Palau-solità i Plegamans

El 13 d'abril de 1942, el Sr. Francesc Sagalés sol·licita la concessió d'un troleibús de Sant Feliu de Codines a Barcelona.

En juny de 1942, es va reunir a l'Ajuntament de Caldes les forces vives de la població acordant d'enviar una instància al "Ministerio de Obras Públicas" exposant el problema del ferrocarril recordant les anteriors cartes i instàncies trameses.

Aquesta nova instancia de sol·licitud d'obertura del tren que van fer els Ajuntaments, al·legava la greu situació econòmica de tota la comarca. L'Escola Oficial d'Agricultura era insostenible, els habitants de Caldes va passar de 5000 habitants l'any 1932 a 3500 el 1940, els balnearis estaven buits, les pedreres estaven paralitzades i les fàbriques de ferro estaven a punt de plegar.

Consideraven que no era bona idea fer el transport per carretera doncs era més car i al final, es pregava a reinstal·lar el ferrocarril Mollet a Caldes

.El 26 de juny de 1942, una Ordre Ministerial declarava la caducitat del ferrocarril i la seva reversió a l'Estat.

El 19 de desembre de 1943, per una ordre ministerial, tots els ferrocarrils de via ampla, de propietat particular, passen a ser propietat de l'Estat, però es decideix que no s'aplica la llei del 24 de gener de 1941 per el ferrocarril Mollet a Caldes de Montbui, perquè la concessió ja havia caducat i estava recobrada per l'Estat, la insuficiència econòmica de l'explotació feia que no es procedís a incorporar el ferrocarril a RENFE.

La via - avans de Caldes de Montbui

L'any 1944 va ser decisiu per el ferrocarril, els senyor Carlos Montalbam Garcia Boblejas, notari i alcalde de Caldes aconseguí desprès de moltes anades a Madrid el decret de caducitat de la concessió de la línia que encara pertanyia a la "Compañia de Ferrocarriles y Tranvías". Això era molt important perquè sense aquest tràmit no era possible la formació d'un altra companyia per a l'explotació de la línia.

Una vegada aconseguida la caducitat i desprès de moltes reunions, es va formar una nova companyia. El 3 de desembre de 1945, diversos particulars (Miquel Pagès Sampere, Joaquim Cerdà Puñet, Francesc Riba Guixa, entre d'altres), creen una societat denominada "Ferrocarriles y Transportes, S.A." (F.Y.T.S.A.) i envien una proposta de reobertura a la "Dirección General de Ferrocarriles y Tranvias" i proposta d'acord amb RENFE d'un contracte d'explotació en que es comprometen a fer les inversions necessàries.

El "Ministerio de Obras Públicas" va disposar el 8 de març de 1946 en prendre en consideració la proposta i decideix que RENFE estudiés les condicions i el pla d'explotació en tres mesos.

En 1946 es produeix un fet curiós. Una persona Xavier Nualart Palt va proposar desde Sant Carles de la Ràpita una nova idea sobre el ferrocarril. Es tracta de la creació d'un anomenat "Tren bloque nacional español de Caldas de Montbuy a Toledo" (passant per Mollet, Barcelona, Casp i Madrid) que hauria de funcionar amb l'aigua termal de Caldes aprofitant la seva alta temperatura i que es necessitava escalfar-la molt poc per arribar als cent graus necessaris per fer anar les locomotores. El senyor Nualart va anar a Caldes de Montbui i va repartir uns fulls informatius sobre la seva idea.

Al final es va donar l'autorització per a l'explotació del ferrocarril i l'1 de desembre de 1946 es va redactar un contracte entre RENFE i F.Y.T.S.A. i aprovat per el Consell d'Administració de RENFE el 26 de novembre que tindria una durada de 10 anys prorrogables per períodes de cinc. En el contracte s'estipulava que tot aniria a càrrec de F.Y.T.S.A.

Les gestions les portava l'alcalde de Caldes de Montbui i reuní a la població per explicar l'acord aconseguit. Això va despertar molta expectació a tota la comarca, dons els habitants pensaven veure tornar a funcionar el tren en un termini molt curt de temps.

El 18 de juny de 1947, va haver un fet sense precedents, es publicava una "Orden Ministerial" en que anul·lava la publicada tres mesos abans, va ser per causa d'una forta pressió del propietari d'una empresa d'autobusos.

A causa de la commoció d'aquest fet la Societat presenta un recurs contenciós - administratiu al "Tribunal Supremo" que al dictar sentència el 22 de juny de 1951, dona la raó al poble de Caldes i revoca la darrera i injusta "Orden Ministerial".
Després de molts litigis jurídics, es vol compensar a F.Y.T.S.A atorgant-li la concessió de la línia d'autobusos entre Caldes de Montbui i Barcelona, però la seva finalitat era aconseguir la reconstrucció del F.C. Mollet Caldes de Montbui i va decidir d'oferir-ho a alguna de les empreses de transport de la comarca. Totes ho van rebutjar.

Al final es va traspassar a una empresa de Banyoles (TEISA) que tenia interès en aconseguir-la. L'existència de dos serveis paral·lels entre Caldes i Barcelona, faria una forta rivalitat entre les dues empreses

La parada era davant de l'Església parroquial i a Barcelona, davant del bar Eloy, a la Plaça Tetuan cantonada Gran Via.

Es va fer una subhasta el 3 de setembre de 1960 en la que es va adjudicar a "Recuperadora de Chatarras, S.A." el material fix i en poc temps es va aixecar tota la línia.

El material mòbil va passar quasi íntegrament a la RENFE.
La resta d'instal·lacions va quedar en poder estatal i a partir de llavors l'espai ocupat per la via seria utilitzat per ampliar la carretera de Mollet a Caldes de Montbui

.Les estacions serien cedides als Ajuntaments de la comarca o venudes (Santa Perpètua i Gallecs). Amb el temps serien enderrocades totes.

10 de setembre de 1960, es publica que l'Empresa Sagalés, havia absorbit per conveni mutu la línia Caldes - Barcelona que des del febrer de l'any anterior funcionava a càrrec de la companyia "Ferrocarriles y Transportes, S.A."

Els autobusos eren de color gris i a cada costat duien un rètol:

"Ferrocarriles y Transportes, S.A."

Estació de Gallecs - 1991

Estació de Caldes -1960

Fonda Violeta a Castelltersol
Parada d'autobusos

Bus Sagalés

continuar --> Les instal·lacions

12-04-2013

www.trendepalau.cat
tren@trendepalau.cat

Associació Cultural d'Amics del Ferrocarril - Tren de Palau
Casa de cultura "Can Cortès"
Camí Reial, 56
08184 - Palau-solità i Plegamans - Barcelona

Nota Legal