cat esp eng
TREN DE PALAU - EL MES PETIT DELS TRENS GRANS
 
 
INICI QUÈ ÉS ? QUI SOM ? ON ESTEM?  
 
 
EL CALDERÍ
 
Els antecedents
 
El projecte
 
La construcció
 
Els primers anys
 
La gran crisi
 
La guerra civil
 
La supresió definitiva
 
Les instalacions
 
Les locomotores
 
El material mobil
 
Bibliografía
 
EL FERROCARRIL DE MOLLET A CALDES DE MONTBUI
Els primers anys
Durant els primers anys al Ferrocarril de Mollet a Caldes de Montbui les coses li anaven molt be. Els balnearis els van visitar 3500 persones, encara que es calcula que eren 900 més doncs molts no declaraven tots els allotjats. El lamentable estat de la carretera feia que la meitat d'aquella gent arribessin amb el tren.
El servei de telègraf de la companyia va beneficiar a la comunicació de la gent dons era obert al públic unes hores al dia.
El 14 de gener de 1881 va haver un vent molt violent a la comarca del Vallès destrossant algunes instal·lacions. Un diari de l'època deia: "... En Palau-solità la força del huracà impulsà de tal manera a uns vagons col·locats a la via, que no bastaren a contenir-los les pedres més grosses col·locades sota les seves rodes a manera de falques i que varen quedar destrossades.

Aquest vagons foren, així i tot, detinguts a temps pels empleats de l'estació, i no varen anar a Mollet, on segurament haurien anat a parar d'una altra manera..."

blc
remei
Caldes de Montbui
A finals del desembre de 1881 els resultats de l'explotació van donar un resultat molt limitat. Es va reconstituir la companyia amb el nom de "Compañia Española de Ferrocarriles Económicos, S.A." sent transferida la concessió el 17 de març de 1882 per una "Real Orden".
Aquesta nova societat tenia grans projectes, comprà el ferrocarril Olot a Girona que es començava a construir, era propietària del ferrocarril Valladolid a Medina de Rioseco i va adquirir la majoria d'accions del ferrocarril Martorell a Sant Vicenç de Castellet, tenia prevista una prolongació d'Igualada a Balaguer i a Barcelona.

Formava una xarxa de 244 km. Aquests projectes molt ambiciosos la van descapitalitzar i va vendre els seus ferrocarrils.

Entre aquest ferrocarrils es trobava el F.C. de Mollet a Caldes de Montbui que es va vendre el 16 de juny de 1884 a la "Sociedad Catalana General de Crédito" (S.C.G.C.).
blc
remei
Locomotora "Remei" a Santa Perpetua
Era una societat eminentment financera que es va constituir el novembre de 1855, per això va arrendar l'explotació de la línia al "Ferrocarril y Minas de San Juan de las Abadesas" (F.M.S.J.)

En maig de 1886, es van aprovar uns nou itineraris combinant els trens amb la línia de Sant Joan de les Abadesses evitant moltes molèsties als malalts que anaven als balnearis al ja no fer el canvi de tren. El juliol del mateix any es posa un servei des de Barcelona fins a Caldes de Montbui.

En 1887, la societat F.M.S.J. va passar a dependre de "Caminos de Hierro del Norte de España" i va començar a gestionar l'explotació de les seves línies. Entre elles el F.C. de Mollet a Caldes de Montbui. La propietat continuava sent de la S.C.G.C.

La crisi balneària afectava al ferrocarril i en 1891 la companyia va buscar diners per construir un camí de Sant Feliu de Codines a Sant Miquel del Fai per atraure més viatgers. amb la subscripció es va fer un camí de carro.

En desembre de 1894 es constitueix una societat denominada "Compañía de Ferrocarriles y Tranvías" (C.F.T.) amb un capital de 1.500.000 pessetes dividides en 3000 accions i el 1895 adquireix a la S.C.G.C. el F.C. de Mollet a Caldes de Montbui. Es transfereix la concessió el 1896.

La crisi balneària va arribar al punt més fort i el dèficit de la línia va portar a declarar a la C.F.T. una suspensió de pagaments i després de molts problemes es va arribar a un conveni judicial i la C.F.T. va continuar regint la línia. Es reformen els estatuts de la companyia i s'anomena un nou Consell d'Administració.

Llavors s'establí a Caldes de Montbui la "Compañía de Fomento de Obras y Construcciones" per explotar la pedrera granítica del Remei per tal de fer llambordes i pavimentar els carrers de Barcelona pels contractes que havia obtingut. Els transport d'aquest material es veia fantàstic i representaria grans beneficis.

En març de 1901, assumeix l'explotació la Companyia del Nord la C.F.T. qui denuncia el conveni d'explotació amb la Companyia del Nord i assumeix directament l'explotació de la línia, introduint diverses millores en el servei.

El 1905 es compren dues locomotores al Ferrocarril de Sarrià a Barcelona que van permetre assegurar la regularitat del servei i el 1908 es milloren les estacions i es substitueix la tanca de fusta de la carretera per una de ferro.

Carreras Candi aprofita el salt d'aigua de Sant Miquel del Fai per fer electricitat, segurament associada a "La Canadiense" i la pedrera tenia més de 300 treballadors, donant feina al ferrocarril. La vida del poble de Caldes de Montbui havia millorat.

Els fets de juliol de 1909 anul·len el servei de viatgers i les vagues de Sant Feliu de Codines causen una notable disminució en el transport de mercaderies. El transport majoritari doncs, era de pedra de les pedreres de F.O.C.S.A.

A partir del any 1910 es comença a treballar fort a la pedrera, es contracten de forma massiva obrers de Caldes i fins i tot venien de fora com murcians i aragonesos que treballaven com a picapedrers i un any més tard es compren sis vagons plataforma i es construeix un moll a l'estació de Caldes de Montbui.

El tren transporta grava, troncs i pals de fusta per construir les línies telefòniques i telegràfiques que es tallen als pobles de Moià i Castellterçol. El ferrocarril va proporcionar un transport fàcil. Aquest mateix any es van instal·lar bústies perquè el públic hi pogués tirar les cartes.
blc
pedreres
la pedrera
pedreresavui
la pedrera avui
camipedrera
el cami de la pedrera avui
fcsarria
Estació Mollet - França
Transport entre les pedreres i l'estació de Caldes de Montbui
Entre el 1910 i el 1913, es va transportar la coneguda aigua termal que va ser batejada amb el pompós nom de "Thermion". Estava envasada amb ampolles d'un litre i bidons de 30 litres. Es portava fins a Barcelona, al carrer Mallorca 295, al magatzem "Macià y Espinós, Agentes Generales". El negoci no es va continuar perquè l'aigua al no ser gasificada es feia malbé.

El començament de la Primera Guerra Mundial al 1914 no va afectar al F.C. Mollet a Caldes de Montbui doncs és l'any en que es van transportar més tones de mercaderies.

El 1915 les finances de la companyia eren molt bones i ho van aprofitar per renovar tota la via, es pinten tots els baixadors i els 11 km de tanca que separen la carretera de la via.

La inversió més gran va ser l'adquisició d'una nova locomotora a la Maquinista Terrestre y Marítima de Barcelona, el disseny era igual a les que es van comprar al Tren de Sarrià.

blc
maquinista
M.T.M.
Es produeix el primer accident. El 1917, un tren que anava de Caldes de Montbui a Mollet, va xocar contra una tartana que anava a Santa Perpètua arrossegant-la un bon tros, el tartaner va quedar molt mal ferit. Una cadena protegia el pas de la carretera i els pagesos que passaven la treien i la posaven. No va haver responsabilitat del ferrocarril dons els tartaner l'havia tret.
En 1918, la festa major de Palau de Plegamans era molt lluïda amb un embalat a l'alzina grossa de Palau. Anava molta gent de Caldes que van demanar al ferrocarril un tren especial i van posar un preu com si el tren anés ple. El tren va tornar a Caldes marxa enrere dons a Palau de Plegamans no hi havia vies per fer la maniobra.

En aquella època, els dissabtes, la quitxalla de Caldes de Montbui tenia la costum d'anar a l'entrada del poble a esperar el tren i al entrar a l'estació, cantava una cançó seguint el ritme asmàtic del tren que deia: "porto putes cap a Caldes, porto putes cap a Caldes". La raó era que les prostitutes de Barcelona pujaven a Caldes a passar tot el dia en un cafè espectacle anomenat "Cal Reguillo" al carrer d'Agulló.

Durant aquest anys la situació de la companyia no era gaire bona i el 26 d'octubre de 1918 col·loquen al mercat 300 obligacions hipotecàries de 500 pessetes.
El F.C. Mollet a Caldes de Montbui feia un inestimable servei a les poblacions de la comarca.
blc
alzinapadro
Alzina de Can Padró - 1920
La demanda de pedra augmentà els anys vint impulsada per les obres públiques de la Dictadura d'en Primo de Rivera. Els obrers que hi treballaven es consideraven l'élite de la classe treballadora de Caldes de Montbui doncs eren els que millor es guanyaven la vida. Anaven a preu fet. Una certa eufòria econòmica acompanyà l'entrada dels calderins en els feliços anys vint.

L'any 1923 va augmentar de manera considerable el nombre de viatgers fins la xifra de 209.590, el doble en relació al 1912 i el triple respecte la del 1901 en fer-se càrrec de l'explotació. Però en 1925 la competència de la carretera comporta una disminució de viatgers.

blc
alzina
A Palau-solità i Plegamans - 1924
A l'estació de Gallecs es va cometre un crim el 19 de març de 1926. El marit de la encarregada de l'estació la va matar. Deia que la dona havia donat a llum una nena i ell volia un nen.

13 de juliol de 1926, per una "Real Orden" s'ingressà en el Règim Ferroviari establert el 1924 i la companyia rebia unes mínimes subvencions per part de l'Estat.
Va haver un espectacular accident a l'estació de Mollet el 1927. Mentre un tren procedent de Barcelona entrava a l'estació un altre sortia direcció a Caldes de Montbui. El guardaagulles no va fer el canvi i el comboi de la Companyia del Nord va envestir i destrossar tres cotxes de viatgers i un furgó.

30 de setembre de 1926, es va atorgar una concessió d'un servei d'autobusos a l'empresa Sagalés entre Caldes de Montbui i Mollet. Malgrat les protestes de la companyia del ferrocarril, se l'obligava a fer-se càrrec del manteniment de la carretera. El mateix ferrocarril estava a una foneria i es construeix un enllaç a l'estació que es posa en marxa l'any 1927.

En aquells anys comença un seguit de fets que serà decisiu per la vida del ferrocarril.
A Palau de Plegamans, la gent, es dedicava principalment a la agricultura i a les masies, complementaven  aquesta activitat amb les vaqueries. La llet es transportava amb ferrocarril fins a Mollet i a Barcelona.
blc
 
Tenien molts problemes amb el transport de la llet a l'estació de Palau on carregaven el tren. Havien d'estar a unes hores exactes a l'estació, si no, la llet no marxava. Per els pagesos els era difícil de complir.

Un home va veure un negoci amb aquella situació i es va comprar una camioneta oferint el transport de la llet passant per cada masia. Aquí va començar una de les causes de la forta crisi que hauria de patir el ferrocarril.

Es van suspendre els serveis directes de Barcelona a Caldes l'any 1928, al electrificar la línia entre Barcelona a Sant Joan de les Abadesses.
continuar --> La gran crisi
12-04-2013
 
 
www.trendepalau.cat
tren@trendepalau.cat
 
 
Associació Cultural d'Amics del Ferrocarril - Tren de Palau
Casa de cultura "Can Cortès"
Camí Reial, 56
08184 - Palau-solità i Plegamans - Barcelona
Estatuts
Reglament de Regim Intern
Reglament de Circulació
Nota Legal