cat esp eng
TREN DE PALAU - EL MES PETIT DELS TRENS GRANS
 
 
INICI QUÈ ÉS ? QUI SOM ? ON ESTEM?  
 
 
EL CALDERÍ
 
Els antecedents
 
El projecte
 
La construcció
 
Els primers anys
 
La gran crisi
 
La guerra civil
 
La supresió definitiva
 
Les instalacions
 
Les locomotores
 
El material mobil
 
Bibliografía
 
EL FERROCARRIL DE MOLLET A CALDES DE MONTBUI
El projecte
El 23 de juliol de 1854 es va inaugurar el ferrocarril de Barcelona a Granollers i s'establí un servei de tartanes entre l'estació de Mollet i Caldes de Montbui. Aquest recorregut era llarg i esgotador degut a la carretera polsosa i les tres hores que podia durar el trajecte.
Amb això el 5 d'agost de 1857, s'inicia un projecte d'un ferrocarril de Mollet a Caldes de Montbui, quan el senyor Antoni Ubach en nom de la Societat Catalana General de Crèdit, va enviar al Ministeri de Foment un expedient demanant la instal·lació d'un tramvia amb tracció animal per unir les dues poblacions amb un traçat de 13,5 km paral·lel a la carretera de Mollet a Moià.

En la sol·licitud s'esmenten les Reials Cèdules del 5 de juliol i del 26 de setembre de 1856, sobre els privilegis concedits als senyors Cayetano Bilbena i al francès senyor Alphonse Loubat per a la introducció de sistemes de ferrocarrils amb tracció a sang.

El 20 de gener de 1858, els enginyers de Barcelona, germans Enric i Frederic Gispert, per compte de la Direcció d'Agricultura i Comerç, van estudiar el projecte i el van enviar a la Divisió de Ferrocarrils perquè ho examinessin pobre el terreny.

La Junta Consultiva d'Obres Públiques va aprovar el projecte el 5 d'octubre de 1958, però va fer canviar la situació de l'estació de Mollet. Aquesta estava projectada a dos quilometres de la línia Barcelona a Granollers, i per evitar molèsties als viatgers i facilitar el transport de mercaderies, va fer unir les dues línies amb una sola estació.
blc
tramviasang
 
Denver-CityCableRailwayCompany
 
 
 
Aprovat el projecte, el 3 d'octubre de 1859, el Govern Civil, el va declarar d'utilitat pública. Després de la publicació, van haver d'altres persones que també van sol·licitar autoritzacions per fer estudis sobre aquesta línia. Al final una "Real Orden" del 6 d'octubre de 1860, va aprovar el projecte dels senyors Gispert.
Mentre el projecte passava l'expedient, s'estava construint la nova carretera de Barcelona a Caldes de Montbui i en especial el tram de Palau de Plegamans a Caldes de Montbui per modificar el trajecte, i que encara es comunicava per l'anomena't Camí Ral, el tram era molt sinuós a causa dels torrents.

D'aquest projecte se'n va parlar molt, i el propietaris dels terrenys que es necessitaven per construir la línia, demanaven unes quantitats molt altes per les expropiacions.

La Junta Consultiva d'Obres Públiques, el 30 d'octubre de 1860, va demanar al enginyer senyor Frederic Gispert, una relació de materials per importar de l'estranger lliures de drets de duana. Aquest material sumaven un valor de 1.532.484 rals.

La línia tindria l'origen a una distancia de 105 m de l'estrep del pont de la riera de Caldes del Ferrocarril de Barcelona a Granollers, després faria un revolt de 348 m i continuaria per el traçat de la carretera, sense cap variació, fins a Caldes de Montbui.

En l'expedient es comprova un pressupost en que s'indiquen les següents xifres:
La totalitat del projecte era de 1.948.945,84 rals.

Per posar la via i altres accessoris, es destinaven 1.261.945,84 rals.
A l'adquisició de material mòbil i les dependències 687.000,00 rals.
Les despeses d'explotació anuals eren de 189.904,81 rals.
blc
El Camí Ral es una contracció de Camí Reial, i es refereix als camins del Rei que eren les principals vies a l'època medieval. Les carreteres nacionals s'han fet coincidir en molts trams amb els antics camí-rals. Molts carrers i carreteres, avui dia, encara tenen aquets nom.
 
alzina1
 
Una guia de viatge del 1867 deia de Palau-solità i de Plegamans:
"PALAUSOLITAR - Esta población de 660 almas situada a orillas de la citada riera de caldas tiene aspecto sumamente pintoresco por hallarse rodeada de espesos bosques de pinos y fértiles huertas, regadas por las aguas de la citada riera… En una de las huertas se halla una corpulenta encina debajo de cuyas ramas los jóvenes del pueblo suelen dar bailes. A su alrededor se han construido asientos y tanto los que los ocupan como los que bailan quedan debajo de la sombra del árbol…"
 
Les tarifes a aplicar serien:

Passatgers malalts 8,00 rals dels 14 km de la línia.
Passatgers de 1ra classe 4,49 rals.
Passatgers de 2na classe 2,70 rals.
Passatgers de 3ra classe 1,00 rals.

Mercaderies entre Mollet i Caldes de 1ra classe 6,90 rals.
Mercaderies entre Mollet i Caldes de 2na classe 5,80 rals.
Mercaderies entre Mollet i Caldes de 3ra classe 4,90 rals.

Aplicades aquestes tarifes resultaria un ingrés anual de 352.194,00 rals.

Els futurs accionistes de la línia pensaven que el projecte era un negoci fabulós i no es van voler acollir als  avantatges que es donaven pel trasllat de malalts, doncs els feien pagar un preu equivalent als bitllets de primera classe per tot el recorregut, 8 rals.
El projecte es va aprovar l'1 de setembre de 1862 amb varies prescripcions. Entre elles, que el sistema de via seria substituït pel del tipus "Loubat", l'enllaç amb el ferrocarril Barcelona a Granollers estaria a 165 m del pont de la Riera de Caldes i que els ponts sobre el torrent Bugarai i el torrent Sec, es podrien construir provisionalment en fusta.

Enllestit el projecte, va quedar al calaix del Governador de Barcelona fins que un dia, va tornar a sortir a la llum, al demanar la concessió la nova "Companyia de Ferrocarril servit per força animal, de Mollet a Caldes de Montbui".

La instància de la companyia estava signada per els senyors Pere Cabot, Agustí Oms i Ramon Oños amb 2.000 accions amb un total de quatre milions de rals.
blc
tramviasang
El rail Loubat va ser inventat a França per Alphonse Loubat (1799-1866).
Consta d'un rail amb secció en U, la pestanya de la roda rodava dins. D'aquesta manera no sobresurt res de la carretera o calçada. Es va provar per primera vegada el 21 de novembre de 1853.
 
La secció de Comerç de la Junta d'Agricultura, Indústria i Comerç, va informar que l'objectiu de l'empresa era molt útil, que s'ajustava a les prescripcions legals i que tenien un capital suficient per posar en marxa la obra.

L'aprovació va ser donada set anys després, el 7 de juliol,de 1872.

El detall de "un ferrocarril servit per força animal" deia que no es tractava d'un tren, era un tramvia de tracció animal, tirat per cavalls o mules.

La línia de Mollet a Caldes de Montbui semblava ja un fet. La idea era de prolongar-la posteriorment a Sant Feliu de Codines o inclús Manresa. Però les coses no van anar bé, doncs alguns amos dels balnearis no volien aquesta prolongació perquè beneficiava a altres. El tren acabaria a Caldes de Montbui i l'estació a un lloc diferent al inicialment projectat.
continuar --> La construcció
12-04-2013
 
 
www.trendepalau.cat
tren@trendepalau.cat
 
 
Associació Cultural d'Amics del Ferrocarril - Tren de Palau
Casa de cultura "Can Cortès"
Camí Reial, 56
08184 - Palau-solità i Plegamans - Barcelona
Estatuts
Reglament de Regim Intern
Reglament de Circulació
Nota Legal