No es però fins als anys setanta quan es comença a desenvolupar a casa nostra l’afecció per el “vapor viu”, és a dir, trens en miniatura que funcionen amb vapor de veritat, la característica d’aquest models és que tenen les dimensions suficients per ser tripulats i conduits des de dalt del propi tren.
Aquesta particularitat només la tenen els trens, ja que els vaixells, cotxes i avions en miniatura, no permeten aquesta opció. Tot això ofereix un ampli ventall de possibilitats, ja que a la satisfacció de contemplar el model ben fet, se li afegeix la de poder viatjar-hi a dalt, tot gaudint de la seva conducció, que es fa de manera molt similar a la d’un tren gran.
Els precursors del "vapor viu" a casa nostra són l'Alejandro Álvarez Stein i en Marcel Fernández, que construeixen les primeres locomotores artesanals de 5 i 10¼ polzades, tot encetant una nova i engrescadora modalitat d'afecció als trens.
El 1980 s'erigeix el primer circuit estable de "vapor viu" al Parc de l'Oreneta al barri de Sarrià de Barcelona, l'èxit es notable, l'afecció s'estén i apareixen nous circuits i constructors. Com que la tècnica del "vapor viu" no és a l'abast de tothom, apareixen també models que funcionen amb bateries o motor d'explosió. |