| Al ésser humà sempre li ha agradat representar en petit els enginys que ha anat creant, i el ferrocarril no n’és una excepció. A l’Imperi Britànic tal com anava creixent la xarxa de ferrocarrils, s’anava despertant l’afecció per la tècnica ferroviària dins de persones i ambients no professionals.
En un principi aparegueren rèpliques en miniatura de locomotores reals, a mig camí entre el joguet i la física recreativa, però més endavant sorgiren els trens recreatius, autèntiques instal·lacions ferroviàries de caire particular, entremig de la reproducció en miniatura i el tren de veritat.
Aquesta afecció d’origen anglès, no ha fet sinó créixer en el temps, tot introduint-se a la majoria de països desenvolupats.
L’any 1874 Sir Arthur Heywood va muntar a la seva finca de Dufield Bank (Derby) un ferrocarril recreatiu de 2000 iardes de longitud, i una amplada de via de 15 polzades. Ell mateix es va construir les locomotores i els vagons i cuidava de fer anar el tren. Se’l considera el precursor dels trens recreatius.
Avui dia en el Regne Unit es conten per centenars els trens recreatius, bastants pertanyen a particular, però la majoria són a càrrec d’associacions d’afeccionats, i alguns per les seves dimensions funcionen com autèntiques empreses ferroviàries, tal es el cas del “Romney, Hythe and Dymchurh Railway” ubicat a la costa sud d’Anglaterra, que amb 15 milles de recorregut es considerat el més important del món, en el seu gènere. |
