| A principis del segle XX apareixen en els països de l’orbita germànica, els “trens de parc”. Son ferrocarril que s’instal·len a l’interior dels parcs d’atraccions, com una atracció més, de vegades l’estel·lar fins i tot. S’exploten de manera comercial com la resta d’instal·lacions del parc, cosa que comporta que el material d’aquest trens ha de ser sofert i robust, sent construït normalment per empreses especialitzades. Exigeixen una dedicació professional en la seva activitat, malgrat que molts dels seus empleats ho fan vocacionalment. Tingueren notable èxit a principi dels anys 20 i s’estengueren per tot el continent.
Després de la Segona Guerra Mundial, neixen en els països de règim socialista els trens dels Pioners. Són instal·lacions ubicades en parcs o paratges a les afores de les grans ciutat, tutelades pels Pioners és a dir l’organització de jovent del Règim. Tenim una doble finalitat de lleure i didàctica, i a la pràctica funcionaven com a escola ferroviària. Amb la caiguda de Mur van desaparèixer els Pioners, però la majoria d’aquests trens subsisteixen en mans d’afeccionats. |
