cat esp eng
TREN DE PALAU - EL MES PETIT DELS TRENS GRANS
 
 
INICI QUÈ ÉS ? QUI SOM ? ON ESTEM?  
 
 
EDMONDSON
 
 
Història del bitllet de tren.
En la història de la locomotora de vapor el nom de George Stephenson apareix des del inici, i no es pot parlar d'un sense parlar de l'altre.
El mateix passa amb els bitllets del tren, el bitllet clàssic es el que va inventar Thomas Edmondson, i va ser l’adoptat com normal als ferrocarrils a tot el mon.

El bitllet com a títol de transport, va començar quan les diligències eren el principal mitjà de viatjar i encara no es feien servir els trens. En aquell temps un viatger havia de fer les reserves amb molta anticipació. Els despatxos de bitllets es trobaven en els hostals, per exemple, a Barcelona les diligències a Madrid, Lleida, València i Saragossa, sortien diàriament de la “Fonda Oriente”, a la Rambla dels Caputxins.

Els sistemes de reserva per al viatge en diligència esdevenia molt complicat. En un llibre de registres s'apuntava el nom del viatger, el lloc on anava, els llocs on volia dormir, i si volia anar a dins o a fora de la diligència. Els registres es feien per triplicat, donant-ne una còpia en paper al viatger i una altra al cotxer.

Al començament dels ferrocarrils, es va continuar fent servir aquest complicat sistema. La liquidació diària igualment esdevenia complicada. Degut al creixement dels viatges en ferrocarril es va imposar un canvi en el sistema de reserves, per a evitar fer tants papers.
 
Alguns ferrocarrils van introduir un sistema de xapes de llautó gravades amb el nom de la empresa, la estació de destí i un número correlatiu. Es feia un ordre de prioritat amb els números i al final del viatge es recollien per a tornar-los a l’estació d'inici. Aquest sistema no va durar gaire i en general es feia servir els bitllets de paper amb la capçalera de la companyia. Aquest controls es feien amb la tercera classe mentre que amb els de primera es feien amb el sistema vell.

Era necesari una manera sezilla de control contra la possible picaresca dels venedors, i fer quadrar fàcilment els números al final del dia.

 
bitlletllauna
bitlletllauna2
Un bitllet de metall emès en 1843 per Newcastle, Shields i el ferrocarril del North Tynemouth. D'una banda hi ha els logos de la companyia i a l'altra la classe del bitllet.
bitllet1837
Bitllet de l'any 1837 emes per la London and Greenwich Railway Company. Era de cartró i mesurava 3,5" x 2,5" (234,5 x 167,5 mm)
 
Thomas Edmondson
Nascut el 30 de juny del 1792 a Lancaster, Thomas Edmondson es l'inventor del bitllet de tren que du el seu nom, “Edmondson”.

Primer va fer d’aprenent d'ebenista, i després va treballar en una botiga de queviures. L'any 1836 va començar com a cap d'estació a Milton (després nomenada Brampton) dins del ferrocarril de Newcastle a Carlisle, Anglaterra, annexionat parcialment l’any 1862 al ferrocarril del Nord-est.
Allà va veure les enormes dificultats del sistema dels títols de transport (bitllets), i li va donar moltes voltes al problema.

El temps lliure entre les arribades i sortides de trens el va aprofitar perfeccionant la idea del seu sistema. Es tractava d'un tros de cartó imprès amb els detalls del viatge, que es numerava a mà i es validava amb un aparell que hi posava la data en el moment de la venda. El ferrocarril de Newcastle a Carlisle va mostrar poc interès en aquestes invencions.
 
En ser inaugurart el ferrocarril Manchester & Leeds, Thomas Edmondson hi va entrar a treballar arribant a ser el director general.

El seu sistema de bitllets va tenir tant d’èxit que el mateix Edmondson va patentar la màquina impressora que preparava lots complerts de bitllets amb els números de sèrie correlatius i totes les informacions.

Amb els drets de la patent, va poder cobrar un cànon a les companyies ferroviàries per valor de deu xílings anuals per cada milla de les rutes, de manera que una línia de 100 milles pagava 50 lliures a l’any.

Va morir a Manchester el 22 de maig de 1851.

 
edmondson   maquinagoebel
Thomas Edmondson   Màquina Goebel, una de les que imprimia els bitllets Edmondson
 
Com era el sistema dels bitllets Edmondson?
El bitllet es va introduir a la dècada de 1840 i controlava els ingressos de la recaptació i del cobrament de tots els bitllets segons les tarifes vigents de les diferents classes.

Tot el sistema des de la impressió fins el emmagatzematge a les caixes de bitllets, emissió, etc., es basava en les mides del bitllet que són un component essencial del sistema.

Aquest bitllets estaven impresos en una cartolina tallada a 1 7/32” per 2 ¼” ( 30,9 per 57,1 mm) i un gruix de 1/32” (0,79 mm). Aquestes mides fixades per Edmondson en els primers dies es van fer normals a gairebé tots els països.

El següent pas va ser el més laboriós, es tractava de donar a cada bitllet un número correlatiu. Un cop fet això, els bitllets eren col·locats ordenadament en una caixa especial, llestos per la venda.

A Espanya,  perquè no es perdessin, es subjectaven cada 100 unitats amb un filferro que passava pel forat del mig, i després es precintaven amb un plom.

Al vendre’s el bitllet, es composava amb un aparell de timbrar que li estampava la data remarcant el cartró.

Els bitllets per a les diferents destinacions i classes, es guardaven en ordre numèric dins d'un armari que es podia tancar i permetia veure'n les existències per una ranura.

Els diferents colors i combinacions ajudaven al revisor a distingir ràpidament els tipus de bitllet, d’un cop d'ull, amb les tarifes, dies especials, etc. A la part posterior es podia indicar si el viatger estava subjecte a normes o reglaments de l’empresa.

Generalment els bitllets de primera classe eren de color groc, en color verd els de segona i marró els de tercera. Quan existia la quarta classe eren grisos. Si el bitllet portava una reducció de preu seguia sent del mateix color però amb dues ratlles vermelles al ample del cartró. Els de color blau representaven recàrrecs per butaca o saló. Els gratuïts de carnet de ferroviari eren de color taronja, i també havia bitllets d'andana de color blanc.
blc
millhillstation
Bitllet imprès a Mills Hill Station, del Manchester & Leeds Railway
 
TdP000002
Al tren de Palau, els bitllets Edmondson eren de la mida de 30,7x56,7 mm i un gruix de 0,9 mm
 
maquina
Màquina d'imprimir bitllets Edmondson
 
precinto
Bloc de 100 bitllets precintats amb plom
 
Uns bitllets de color blanc es feien servir per autoritzar als maquinistes a passar a l'estació propera per efectuar un encreuament, maniobra o qualsevol servei donat per una locomotora a una estació.

Per a picar els bitllets es fa servir una tenalla especial (obliterador) que, amb un punxó hi fa un forat que a l’hora permet saber, per la forma del forat, l’agent que ha fet la revisió.

 
composar obliterador punxo
Aparell de composar Obliterador Formes de punxó
 
Més sobre els bitllets
Els Ferrocarrils de Catalunya (FC de Sarrià, i de Sabadell i Terrassa), tenien una impremta pròpia. A la sortida de les estacions recollien els bitllets controlant els viatgers. Els bitllets recollits es reciclaven per a fer-ne de nous, i el resultat era que amb la tinta, el color s’anava fent cada vegada més fosc.

A Anglaterra, l'última màquina d’imprimir va parar al 1988 i l'ús dels bitllets Edmondson per la British Rail es va acabar el febrer de 1990. El centre d'impressió de Crewe dels ferrocarrils britànics tenia unes 1900 impressores BR Waterlow que feien 320 milions de bitllets a l’any.

Encara que l'ús d'aquest bitllets ja és història, hi ha ferrocarrils turístics o d'afeccionats que els utilitzen, havent petites empreses que els fan d’encàrrec.

Quan Edmondson va modernitzar les primitives màquines, va formar una societat amb el seu germà. Actualment aquella empresa és un dels principals proveïdors de màquines d’imprimir bitllets. Avui amb un sistema modern, una d’aquestes màquines pot imprimir 10000 bitllets per hora. Les antigues accionades a mà, només en feien mil.

Els trens especials, turístics o d’aficionats necessiten tirades més curtes. Moltes vegades només de 200 o 300 bitllets.

Malauradament, la màquina que quedava funcionant a l’estat espanyol s’ha aturat i no se sap si algun dia es tornarà a posar en marxa. Al Tren de Palau hem trobat una solució aproximada, similar als bitllets Edmondson que ja són definitivament històrics.

blc
hugin
Renfe va anar suprimint el bitllets Edmondson entre 1968 i 1970, implantant el sistema de les màquines Hugin amb mides de 40 x 75 x 0,3 mm
 
 
renfe     cgfc-1969
Bitllet RENFE   Bitllet de la Federació Catalana d'Amics del Ferrocarril per el viatge a Sant Sadurní d'Anoia el 28 d'abril de 1996.   Bitllet de la C.G.F.C.Catalans - 1969
blc blc blc blc blc
 
Bitllets d'altres llocs
Els bitllets Edmondson es van normalitzar a molts ferrocarrils, però també en van sorgir d'altres tipus.

Hi ha algunes companyies europees que els bitllets fan 1 ½  polzades (38,1 mm) per 5/8 polzades (15,8 mm).

A Lituània, els bitllets són de 5 polzades de llarg (127 mm).

A British Borneo del Nord, alguns bitllets són de forma circular.

Al Japó, els bitllets d’anada i retorn són el doble de la mida dels bitllets senzills.

La companyia dels Ferrocarrils de l'Estat persa (Iran), va emetre un bitllet de 8 polzades (203,2 mm).

En algunes parts dels Estats Units, hi ha bitllets de 15 polzades de llarg (38,1 cm), probablement els més grans que hagin existit mai.
 
tiketjapan T-NZ-Oamaru-Oamaru_Steam_and_Rail
Bitllet de Kyoto a Nagoya - Japó   Tren turístic Oamaru Steam and Rail - Nova Zelanda
 
renfeabonomensual
A la Renfe, també s’han fet bitllets molt allargats. com aquest passi mensual.
Bibliografía
Tratado de Ferrocarriles - Silvio Rahola - Madrid 1918
Via Libre nº 259 - agost 1985 - pàgina 39
 
Train Ticket Dimensions
The University of Manchester Library - Thomas Edmondson collection
ROMANCE OF THE RAILWAY TICKET
Wikipedia - en
 
Addimus
Hem de donar les gràcies a tots els que ja han treballat aquest tema abans que nosaltres. Gràcies a ells s'han pogut conservar moltes dades, possiblement d'altres ja son irrecuperables.
Moltes fotografies son de l'arxiu de l'Associació del Tren de Palau i d'altres que hem fet servir per il·lustrar el treball o no hem sabut de qui son o pensem que son de domini públic.
Si alguna persona creu que li hem vulnerat els drets d'autor, només cal que ens informi de la seva disconformitat al nostre correu i serà esmenat immediatament.
 
tren@trendepalau.cat
inici ---->
03-04-2020
 
 
www.trendepalau.cat
tren@trendepalau.cat
 
 
Associació Cultural d'Amics del Ferrocarril - Tren de Palau
Casa de cultura "Can Cortès"
Camí Reial, 56
08184 - Palau-solità i Plegamans - Barcelona
Nota Legal